ya somos... 700

700 visitas!! gracias blogueros y blogueras!!

firmado: elementas... kuatro elementas. 

L' ESCRIPTURA COM UNA FORMA D' EXPRESSIÓ

Aquesta entrada al blog, benvolguts/udes lectors/es, va dedicada a un grup de classe que ens va concedir uns minuts per a comptar-nos tot allò que s'ha referit al seu projecte realitzat en classe de programes. En primer lloc, gràcies per donar-nos a conéixer un trosset del vostre treball i d'invertir el vostre temps en això."

D'altra banda, les kuatrelementes ens sentim molt identificades amb el vostre projecte ja que una xicoteta part del nostre es dedicava al foment de l'escriptura, fent que s'ampliaren els nostres coneixements sobre aquesta metodologia. A més, descobrim noves formes de dur a terme un taller d'animació a l'escriptura ja que nosaltres ens centrárem simplement en el que Carles ens havia ensenyat en l'aula.

La forma en què van plantejar el projecte va ser molt interessant ja que, a banda de crear diferents tallers on els/les xiquets/etes pogueren expressar-se per mitjà d'esta tècnica, es fomentava la socialització entre aquests establint-se xicotets grups heterogenis. D'altra banda, al realitzar-se a l'aire lliure, es promovia un contacte amb el medi ambient.

Un dels aspectes que els/les nostres companys/es van comentar en l'exposició i, que m'agradaria destacar, és la importància del rol del/la educador\@ social. En este tipus de tallers, és important que existisca una figura que, coneixent la tècnica i la metodologia,  guie l'activitat i ajude als participants, no sols a comprendre-la sinó a potenciar les aptituds de cada xiquet/ eta ,no entenent-ho com quelcom negatiu, sinó com una forma positiva d'expressió.

Per això, personalment crec que aquesta tècnica es mol interessant per a trobar aqueixos sentiments que en paraules ens costa expressar. Penso que es important fomentar l’animació a la lectura sobretot en nens y nenes per a que perguin la por que la mateixa escola convencional els ha transmès als llibres. Coneixent els mecanismes de imposició i obligació que utilitzen moltes i molts mestres fa que les nenes i nens perguin l’interès per llegir i escriure, per tant, es molt bona manera de tornar a fer-los imaginar i somiar. 

I, finalment, tornar a agrair als companys y companyes per l’esforç de realitzar un projecte encara que moltes vegades no es puga portar a terme, ja que en els temps en el que estem no es gens fàcil, ja sigui per la falta de temps com per els elevats recursos que això suposa.

firmado: AGUA (zaíra fabregat)

EncontrArte: el encuentro (la trovada)

Doncs, estimats blogueres y bloguers ja esta ací la tercera part del projecte.

En primer lloc, abans de donar pas a contar-vos la sessió,  cal dir que el cap de setmana d’abans de la exposició estàvem molt nervioses perquè no sabíem si anaven a vindre totes les persones majors o tots els adolescents, encara que volíem ser positives ja que per moltes prediccions que realitzarem no anàvem a saber el que passaria.

Amb tots els quadres baix del braç, la picaeta, la música,... ens anàvem arrimant al centre de les persones majors on es realitzava la exposició. Personalment, estava prou emocionada ja que la meva avia va participar en el projecte i va vindre a València amb molta il·lusió de conèixer a la noia que havia dibuixat el seu quadre.

Mentre ens entreteníem amb els preparatius tots els participants del projecte anaven aplegant. El lloc era meravellós per a realitzar l’exposició; un pati de llums amb un estil andalús, ple de plantetes molt boniques... ens va encantar, a mes el vam decorar preciosíssim .

Quan tot estava llest, vam fer passar a totes les persones per a que pogueren observar els quadres exposats junt amb els quadres pintats per la parella. Amb la música que vàrem triar per a que pintarem vam amenitzar el moment. Un moment màgic on ambdues generacions parlaven, expressaven les seves sensacions, les emocions, el perquè de pintar el quadre així,... el mes bonic va ser quan les kuatre elementes observàvem perplexes i plenes de gratificació com els joves i les persones majors, per el seu propi peu, es relacionaven i m’atrevisc a dir que s’agafaven un cert afecte.

Tot estava sortint perfecte, si que hi ha que comentar que alguns participants es varen quedar sense conèixer a la parella però varen gaudir igualment de la companyia dels altres i seu varen passar d’allò més bé.

Quan tots varen acabar de parlar, veure els quadres, menjar... ens vàrem assentar en gran grup. En aquest moment vam observar que sortien temes al debat molt interessants i que ens havíem plantejat anteriorment a l’hora de realitzar el projecte, com per exemple els prejudicis o els estereotips que existien cap ambdues generacions i ens vam fixar que les persones majors en tenien més cap als adolescents que al revés. D’altra banda també van parlar de com era l’adolescència viscuda des del punt de vista de les persones majors i dels adolescents, a més de les similituds que tenien. Ens van parlar de que els havia paregut l’activitat, de com havien interpretat els quadres, de les sensacions que havien tingut... tot els havia encantat i estaven orgullós@s de participar en el projecte.

Després, com no volíem despedir-nos encara , ja que estàvem molt agust, vàrem fer uns balls i ens ho vàrem passar d’allò més bé.

Realment ha sigut una experiència molt gratificant i estem molt contentes de tot el treball que hem invertit ja que ens hem emportat una satisfacció personal, ja no sols per el nostre mateix esforç sinó per les cares d’ alegria i emoció que feien totes les participants.

EncontrArte, sens dubte,  ha sigut i serà un projecte que  les kuatre elementes mai oblidarem.

MOLTES GRÀCIES

FIRMADO. AGUA

MENTRE DORMS...

Bona nit bloggueres i blogguers avui, encara que sigui un poquet tard, ens trobem juganeres i ens agradaria fer-vos pensar una miqueta.

Els membres del grup Homoludicus ens van fer passar un matí molt entretingut, amb jocs de diferent tipus. Va ser una llàstima tindre que sortir a la mitat de la sessió ja que el projecte EncontrArte ens portava una mica de cap.

De camí al centre de persones majors, fuego i jo vam estar comentant els jocs que més ens havien agradat i ens vam sorprendre de que just havíem pensat en el mateix: Black Stories.

Des d’aquell dia ens vam interessar molt per les histories inacabades o els enigmes i cada dia l’una reptava a l’altra, fent que l’afició per aquests misteris anés augmentant. Un dia van descobrir el “Sherlock Club”, un grup que es junta una volta a la setmana per gaudir d’enigmes que els propis socis del club inventen. Clar, per accedir a aquest club, en el que estem molt interessades, com a requisit has de presentar un enigma propi i que els integrants del grup l’acceptin.

Hem estat molts dies pensant, fullejant llibres de Agatha Christie, pel·lícules del Colombo, fins i tot alguna que altra partideta al Cluedo, per inspirar-nos un poquet.  Per fi el tenim, esperem que gaudiu igual que nosaltres:

mentre dorms...

 les kuatre elementes han sigut convidades a la celebració del final de curs de 3º d’educació social a l’hotel palace de valència. fuego sempre aplegava tard a totes les festes i agua, com ja ho sabia, estava pendent del telèfon mòbil per si li trucava. el sopar va anar de luxe, totes i tots estaven molt animats, però fuego encara no havia aplegat a l’hotel. per fi una trucada, era fuego que s’havia perdut. just en aqueix moment el cambrer servia els coctails als invitats. agua amoïnada per la seua amiga es va beure la seva beguda i va marxar corrents. quan van tornar les dos elementes van trobar a tots els invitats dormits damunt de les taules. totes les pertinences de cadascun d’ells havien desaparegut. la policia va verificar que dintre de les begudes hi havia somnífer, però...perquè aigua no es va adormir?

firmado: FUEGO Y AGUA

EncontrArte

 Hoy, las Kuatro Elementas vamos a hablaros de nuestro proyecto: EncontrArte.  

 Se trata de un proyecto intergeneracional en el que hemos querido acercar a jóvenes y personas mayores a través del arte, en concreto a través de la escritura y la pintura.

 Agua, Fuego, Tierra y Aire pensamos que la sociedad de hoy en día no favorece espacios de encuentro y relación entre estas dos generaciones más allá del ámbito familiar. Y hemos percibido también que existen ciertos prejuicios entre ellos.

 Nos resulta curioso que también entre nosotras hace mucho tiempo existían ciertos prejuicios: Fuego no quería juntarse con Agua, porque pensaba que ésta lo apagaría; Tierra temía a Fuego porque pensaba que éste la quemaría; Y Aire no quería acercarse a Tierra porque pensaba que se levantaría una gran polvareda y eso le molestaba. 

 Sin embargo, desde el día que nos encontramos y decidimos juntarnos, cosas muy lindas han salido de nosotras, y nos dimos cuenta de que es importante ir más allá del prejuicio y conocer a l@s demás. Por eso ahora queremos crear un espacio para que jóvenes y mayores tengan la oportunidad de encontrarse, y como os comentábamos antes, la “excusa” para que esto suceda será el arte.

 Como buenas Elementas sabemos lo bonito que es crear, en el crear sacamos lo que llevamos dentro y expresamos nuestras emociones, incluso  somos capaces de expresar aspectos que de otra manera no externalizamos. Por eso queremos que tanto jóvenes como mayores sean creadores, creadores de relatos y de pinturas. El tema elegido es la adolescencia, ya que es una etapa de la vida en la que hay muchos cambios, nuevas experiencias y retos a los que enfrentarse, y creemos que es un buen punto de conexión entre ambas generaciones.

 El proyecto constará de varias sesiones. En la primera parte pediremos a jóvenes y mayores que escriban un relato corto acerca de una experiencia positiva de su adolescencia. Después, en una segunda parte intercambiamos los relatos, de manera que cada joven recibe un relato de una persona mayor, a la que no conoce y sobre el cual deberá pintar un cuadro. Y viceversa, las personas mayores reciben un relato de un joven y también deben pintar un cuadro que refleje lo que allí se cuenta. Finalmente organizamos una exposición que sirve de punto de encuentro entre las distintas parejas que se han creado en torno a los relatos y los cuadros.

 Para llevar a cabo todo este proceso, contamos con la participación de los jóvenes de 2º Bachillerato Artístico del IES Sorolla, y las personas mayores de la clase de Cultura General del CEAM del Cabanyal.

Las Elementas, muy ilusionadas, estamos seguras de que va a ser algo lindo y tenemos muchas ganas de conocer a todas y todos los participantes y ponernos manos a la obra. Os iremos contando cositas…

Agua, Fuego, Tierra y Aire.

PER FI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Las kuatro elementas cumplen...

                               Y JUNTAAAAAASSSSS

PATRIMONI CULTURAL del poble dels dimonis

Hi havia una vegada, un poble on vivien molts dimonis. La resta de pobles del voltant envejaven aquest poble perquè aquest tenia un gran patrimoni cultural, es a dir, un conjunt de bens que van anar guardant durant molt de temps i que estaven ben orgullosos de tindre-los al poble.

En la dimo-escola es dedicaven a inculcar als dimonis i les dimonis xicotetes el respecte i la estima per tot el patrimoni històric-artístic i cultural que tenia el seu poble, i que ells anaven a heretar. 

Cada vegada que feien una excursió, anaven a visitar els llocs més emblemàtics del lloc:

 v  El castell infernal. Aquest monument tenia les parets tan negres que semblaven carbonitzades, ja que conta la llegenda que un tro va caure al castell fent que es prengués en flames. Açò va portar calor durant molts anys al poble.

 v  Les ruïnes endimoniades. Aquestes ruïnes son tan famoses en el poble ja que l’erosió que han patit al pas del temps fa que la disposició de les pedres simulen grans escultures que semblen els dimonis ancestrals del poble.

 v  Les pintures de Luci Fer. Aquesta es una artista molt famosa en aquest poble. Totes les dimonis y els dimonis van a la seua casa a veure les obre d’art. Algunes d’aquestes son, per exemple, el crit a l’infern, els girasol socarrat, la nit sense estreles, la lletja llisa i el primer sopar.

  La veritat es que una pena que hi haja tanta devoció per aquestes obres d’art i que no estiguin exposades a cap lloc, sembla que en el pas del temps les pintures no lluïxen tan boniques como al principi.  També cal dir, que no es posa cap tipus de mesura per a conservar tant les obres arquitectòniques com les escultures. Per això, el poble porta temps fen manifestacions per a que el dimo-ajuntament oferisca un espai per a que puguin portar-se a terme tècniques de conservació del patrimoni del poble dels dimonis.

El poble també tenia molt de patrimoni cultural immaterial, es a dir:

v  Parlaven el dimoniés, un idioma que sols practicaven els membres i les membres d’aquest poble.

v  Tenien una tradició molt especial, cada dissabte de nit menjaven sang en cebeta torradeta amb un poquet de suc de tomata.

v  Tenien molts grups de teatre, circ, conta contes màgics, grups de comèdia...

v  En carnavals es disfressaven d’angelets i de sants per fer una sàtira i burlar-se dels d’allà dalt.

Però aquest poble tenia un problema, i es que els seus habitants estimaven tant el seu patrimoni que sols el volien per a ells. Els ciutadans i ciutadanes que vivien als pobles dels costats com el limbo, la morgue o inframundo tenien prohibit arrimar-se a totes les obres d’art.

Una nit fosca, com totes les de l’any, les dimonis i els dimonis estaven dormint tranquil·lament i varen notar molta calor. Tot el poble es va concentrar a la plaça principal per veure que passava. Quan es van adonar de que les obres de Luci fer, el castell y les ruïnes estaven bullint i s’emblava que en qualsevol moment anaven a explotar. Els habitants del poble no sabien que estava passant així que van demanar ajuda als pobles del voltant. Abans de que pogueren fer res les obres van esclatar formant rajos de colors en el cel. Els veïns i les veïnes  dels  voltants van anar corrent per a socórrer als dimonis i es van quedar bocabadats quan van veure l’espectacle de colors. Els dimonis al veure les bones intencions dels veïns i les veïnes i al esclatar el seu estimat patrimoni, van comprendre que el mateix art els havia donat una lliçó.

A partir d’aquest dia, tota la comunitat de l’infern es va unir per conservar, entre tots, el patrimoni i la cultura, compartint-lo amb tot aquell que vingués a veure-ho realitzant visites guiades, tallers relacionats amb aquestes visites o itineraris dramatitzats per el grup de teatre  “el crematori”. A més,  des d’aquella nit,  va sorgir una tradició conjunta en la que una vegada a l’any els pobles fabriquen pólvores per a que els dimonis puguin encendre-lo, recreant la nit del foc. Tant a perdurat aquella tradició que ara, en l’actualitat, encara recordem aquells dimonis i celebrem els CORREFOCS.

Us deixem un regalet dels dimonis moderns actuals. 

firmado: FUEGO Y AGUA (Maria Polo, Zaíra Fabregat).

Para todos esos bloggeros y bloggueras...

Para aquell@s que sufren en silencio...
Para aquell@s que ríen los últimos para reír mejor...
Para aquell@s que les gobierna el corazón...
Para aquell@s que prefieren la ternera medio hecha...
Para aquell@s que juzgan el libro viendo solo la portada...
Para aquell@s que digan oolito y adiooosito...
Para aquell@s que hacen cosas y hechan un poco de paella...
Para aquell@s que se dejan todo para el final...
Para aquell@s que dejan las dietas para los lunes, los martes, los miercoles...
Para aquell@s que creen que hay vida más allá de nuestro planeta...
Para aquell@s que siempre prometen que nunca beberán de esa agua...
Para aquell@s que escriben un blog...

heyyyy... blogger!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Y sobretodo para aquell@s que creen que el arte es...

MORIRSE DE FRIO :)


FIRMADO: FUEGO Y AGUA (maria y zaira)

La carta de l'Ernest

Fa uns dies, a la bústia de les kuatre elementes ,vam rebre un correu electrònic de l’Ernest. Ens ha paregut molt interessant penjar-lo al bloc, ja que tant a l’Ernest com a més joves de la zona els pot interessar les propostes i idees que li vam plantejar.

Benvolgudes Foc, Aigua, Aire i Terra:

Soc l’Ernest, un noi de setze anys que acaba d’aplegar al poble de Quart. Per casualitat he vist el vostre bloc i meu semblat les persones adequades per mostrar-vos la situació en la que estic ara mateix. Com he dit, soc nou en el poble i conec a poqueta gent. Considero que soc una persona prou amigable i m’agradaria conèixer noies i nois de la meva edat . Sí que es cert que he fet un grup d’amics i amigues en l’institut, però la gran majoria son de fora i la resta no coneixen cap lloc on fer activitats d’oci.

Us escric aquest missatge per si podeu tirar-me una maneta. Us agrairia molt l’ajuda .

Gràcies de nou i un salut per a les quatre.

Firmat: Ernest.

Benvolgut Ernest :

En primer lloc, agraïm l’interès que has mostrat cap a nosaltres i el nostre bloc. I en segon lloc, dir-te que no tens que patir per res, Ernest, ja que el poble de Quart sempre ha estat destacat per portar a terme moltes activitats d’oci i temps lliure per a gent de la vostra edat.

Quart jove es un centre ple de recursos on hi ha professionals qualificats relacionats amb l’educació, que t’informaran de tot tipus d’activitats que tinguin relació amb les necessitats que tingueu, tant tu com els teus amics. 

Alguns dels recursos que disposa Quart, en quant a l’àmbit juvenil, son les cases de joventut disposades per tot el poble. Aquestes son: l’Amagatall, la Cebollera i el Barranquet. Son espais públics que et permetran desenvolupar la teua independència, autonomia, creativitat...ja que sou vosaltres els que organitzareu y planificareu les diverses activitats que es portaran a terme, a banda de gaudir-les (rock, jocs de rol, teatre, manualitats, ball, dinàmiques, informàtica, audiovisuals, radio, excursions,...).

D’altra banda, també conteu amb un espai de creació jove. Un  lloc de trobada, aprenentatge i creació. Ací podreu gaudir de molts recursos que en altres llocs no us podran proporcionar com per exemple: sales d’edició i de ràdio, espais d’assaig, sales de projecció, sales de concerts, materials multimèdia... on podeu experimentar el que vulgueu i més.

Per finalitzar, volem dir-te que et convidem a que formes part d’aquesta proposta, no sols perquè gaudiràs d’activitats d’oci i et desenvoluparàs com a persona, sinó que compartiràs la cultura de Quart amb més persones de la teua edat i a la mateixa volta amb altres centres culturals de joventut de la Comunitat Valenciana. 

Una aposta segura per a la diversió, la cultura i el desenvolupament comunitari. Esperem la disfrutes.

Una forta abraçada i esperem notícies teves

FIRMADO: FUEGO I AGUA (maria i zaira) 

L'animació sociocultural és...

Si ens centrem en l’animació sociocultural com a concepte, podrem veure que existeixen mil maneres de definir-lo. Cal dir que tal i com el coneixen a peu de carrer es un terme que, des de la meva humil opinió, es queda curt. Jo, com animadora sociocultural, considero que l’animació recull molts aspectes que a l’hora de definir-la no es donen a conèixer i que es important tenir-los en conter, ja que la intervenció d’un animador es basa en aquests y no sols en fer el “payaset” com molta gent es pensa.

Per tant, recordant que es baix el meu punt de vista, m’agradaria compartir amb tots els lectors el que jo, aigua (Zaíra), entenc, amb l’ajuda de bibliografia, per animació sociocultural.

L’animació sociocultural és...

Accions encarregades de permetre a l’individu que siga agent del seu propi desenvolupament i el de la seva pròpia comunitat, generant processos de participació mitjançant pedagogies actives y dinamitzadores.

L’animació sociocultural és...

No formal. L’animació sociocultural es una acció socioeducativa que no entra dintre dels marcs institucionals marcats per l’educació convencional, per tant la considerem un tipus de formació diferent on l’únic interès predominant son les persones.

L’animació sociocultural és...

Increment de  l’apoderament.  Capacitat que tenen els individus de controlar, escollir, dirigir,... els medis o les decisions que comprenen la seva vida, com a persones i com a membres de una comunitat. Aquest increment desenvolupa, tanmateix, el pensament crític i actituds de confiança o autoestima.

L’animació sociocultural és...

Moure, motivar, dinamitzar, ajudar a créixer,... és animar.

L’animació sociocultural és...

Actitud participativa. Son un conjunt de practiques que garanteixen a l’individu una millor qualitat de vida, un desenvolupament cultural i un increment de relacions interpersonals, fomentant així la comunicació.

L’animació sociocultural és...

Comunitat. Tots els aspectes relacionats amb l’animació sociocultural van destinats a un benestar social, per a tots els individus pertanyents a una comunitat.

L’animació sociocultural és...

Individual. Igual que els aspectes de l’animació son comunitaris, també tenen beneficis personals. Tots els individus ja no sols amb aquesta practica educativa i pedagògica, com es l’animació sociocultural, es desenvolupen com a conjunt sinó com a persones individuals i úniques.

L’animació sociocultural és...

Oferir un instrument per fer possible una situació de democràcia cultural (on puguin participar tots).

Finalment sols hem queda dir que l’animació sociocultural té la gran “habilitat” de donar-li veu als que realment  necessiten ser escoltats. Penso que no hi ha millor manera de plasmar-ho que amb aquest vídeo

 

Firmado: Agua (Zaíra Fabregat)

"Què és per a mi cultura?"

 Aquesta entrada que us deixo aquí es el que per a mi es cultura.

Considero que des de que som nenes anem nodrint-nos del que aprenem dels demés. Poc a poc anem construint la nostra identitat personal, la nostra manera de ser, actuar,... En concret, recolzant-me en un vídeo que vaig a ensenyar-vos, vull mostrar el que per a mi es cultura; una cultura que ha crescut al meu costat, la que ha fet que sigui la persona que soc ara i la que m’acompanyarà sempre. 

Aquesta cançó me la va mostrar mon pare.  Tant per a ell com per a mi no sols es una cançó sinó un sentiment, una emoció, un vincle , una transmissió de valors... i el que ha fet que ara sigui com soc, a banda de ser una amant de la música. 

FIRMADO:

Agua (Zaíra Fabregat)

ELEMENTAS

Aunque las historias siempre tienen un buen comienzo, la nuestra no fue así. Nuestro destino era permanecer unidas, pero nunca tuvimos la curiosidad de conocernos. Eramos muy conscientes de que nuestra existencia no podía concebirse sin la otra, pero aún así hasta hace un tiempo no tuvimos la necesidad de ser una. 

Pero no nos adelantemos, empecemos por el principio.

La primera de nosotras era de espíritu muy libre, siempre andaba canturreando, danzando, le encantaba viajar y conocer mundo, por eso era capaz de ver mucho más allá de lo que veían los demás. 

La segunda de nosotras era de espíritu noble. Su mejor virtud era su seguridad y firmeza, simplemente su presencia transmitía tranquilidad y paz interior para todos aquellos que la conocían.

La tercera de nosotras era de espíritu solidario, cálida, pasional y le encantaba vivir nuevas experiencias, conocer e implicarse en las historias de los demás. Por ello, tenía una gran capacidad crítica y comprensiva de todo lo que rodeaba.

La cuarta de nosotras era sabia, sensible y con un gran sentido común. Gracias a su carácter positivo tenía la gran capacidad de adaptarse a todas las situaciones y momentos, aunque no todos fueran del todo fáciles.

El mundo por aquellos tiempos no funcionaba muy bien, por ello se necesitaban mentes abiertas, seguras, críticas y con capacidad de adaptación. Así que, estuvimos reflexionando y vimos que la única manera de poder llegar a transformar el mundo y convertirlo en algo mejor era unir nuestras virtudes. Teníamos la seguridad de que otro mundo era posible.

Llevamos mucho tiempo trabajando y, aunque somos conscientes de que el mundo no funciona del todo bien, no hemos perdido la esperanza y la ilusión, así que, seguimos luchando juntas. 

Ah! Por cierto, no nos hemos presentado somos AIRE, TIERRA, FUEGO Y AGUA.

Y por mucho que las malas lenguas digan que FUEGO Y AGUA nos llevamos mal, no lo tengáis muy en cuenta porque las cosas, en muchas ocasiones, no son lo que parecen.

Firmado;

FUEGO Y AGUA (María Polo y Zaira Fabregat)