Doncs, estimats
blogueres y bloguers ja esta ací la tercera part del projecte.
En primer lloc,
abans de donar pas a contar-vos la sessió, cal dir que el cap de setmana d’abans de la
exposició estàvem molt nervioses perquè no sabíem si anaven a vindre totes les
persones majors o tots els adolescents, encara que volíem ser positives ja que
per moltes prediccions que realitzarem no anàvem a saber el que passaria.
Amb tots els
quadres baix del braç, la picaeta, la música,... ens anàvem arrimant al centre
de les persones majors on es realitzava la exposició. Personalment, estava prou
emocionada ja que la meva avia va participar en el projecte i va vindre a
València amb molta il·lusió de conèixer a la noia que havia dibuixat el seu quadre.
Mentre ens
entreteníem amb els preparatius tots els participants del projecte anaven aplegant.
El lloc era meravellós per a realitzar l’exposició; un pati de llums amb un
estil andalús, ple de plantetes molt boniques... ens va encantar, a mes el vam
decorar preciosíssim .
Quan tot estava
llest, vam fer passar a totes les persones per a que pogueren observar els quadres
exposats junt amb els quadres pintats per la parella. Amb la música que vàrem
triar per a que pintarem vam amenitzar el moment. Un moment màgic on ambdues
generacions parlaven, expressaven les seves sensacions, les emocions, el perquè
de pintar el quadre així,... el mes bonic va ser quan les kuatre elementes observàvem
perplexes i plenes de gratificació com els joves i les persones majors, per el
seu propi peu, es relacionaven i m’atrevisc a dir que s’agafaven un cert afecte.
Quan tots varen
acabar de parlar, veure els quadres, menjar... ens vàrem assentar en gran grup.
En aquest moment vam observar que sortien temes al debat molt interessants i
que ens havíem plantejat anteriorment a l’hora de realitzar el projecte, com
per exemple els prejudicis o els estereotips que existien cap ambdues
generacions i ens vam fixar que les persones majors en tenien més cap als
adolescents que al revés. D’altra banda també van parlar de com era l’adolescència
viscuda des del punt de vista de les persones majors i dels adolescents, a més
de les similituds que tenien. Ens van parlar de que els havia paregut l’activitat,
de com havien interpretat els quadres, de les sensacions que havien tingut...
tot els havia encantat i estaven orgullós@s de participar en el projecte.
Després, com no
volíem despedir-nos encara , ja que estàvem molt agust, vàrem fer uns balls i
ens ho vàrem passar d’allò més bé.
Realment ha sigut
una experiència molt gratificant i estem molt contentes de tot el treball que
hem invertit ja que ens hem emportat una satisfacció personal, ja no sols per
el nostre mateix esforç sinó per les cares d’ alegria i emoció que feien totes
les participants.
EncontrArte, sens
dubte, ha sigut i serà un projecte que les kuatre elementes mai oblidarem.
FIRMADO. AGUA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada