PATRIMONI CULTURAL del poble dels dimonis

Hi havia una vegada, un poble on vivien molts dimonis. La resta de pobles del voltant envejaven aquest poble perquè aquest tenia un gran patrimoni cultural, es a dir, un conjunt de bens que van anar guardant durant molt de temps i que estaven ben orgullosos de tindre-los al poble.

En la dimo-escola es dedicaven a inculcar als dimonis i les dimonis xicotetes el respecte i la estima per tot el patrimoni històric-artístic i cultural que tenia el seu poble, i que ells anaven a heretar. 

Cada vegada que feien una excursió, anaven a visitar els llocs més emblemàtics del lloc:

 v  El castell infernal. Aquest monument tenia les parets tan negres que semblaven carbonitzades, ja que conta la llegenda que un tro va caure al castell fent que es prengués en flames. Açò va portar calor durant molts anys al poble.

 v  Les ruïnes endimoniades. Aquestes ruïnes son tan famoses en el poble ja que l’erosió que han patit al pas del temps fa que la disposició de les pedres simulen grans escultures que semblen els dimonis ancestrals del poble.

 v  Les pintures de Luci Fer. Aquesta es una artista molt famosa en aquest poble. Totes les dimonis y els dimonis van a la seua casa a veure les obre d’art. Algunes d’aquestes son, per exemple, el crit a l’infern, els girasol socarrat, la nit sense estreles, la lletja llisa i el primer sopar.

  La veritat es que una pena que hi haja tanta devoció per aquestes obres d’art i que no estiguin exposades a cap lloc, sembla que en el pas del temps les pintures no lluïxen tan boniques como al principi.  També cal dir, que no es posa cap tipus de mesura per a conservar tant les obres arquitectòniques com les escultures. Per això, el poble porta temps fen manifestacions per a que el dimo-ajuntament oferisca un espai per a que puguin portar-se a terme tècniques de conservació del patrimoni del poble dels dimonis.

El poble també tenia molt de patrimoni cultural immaterial, es a dir:

v  Parlaven el dimoniés, un idioma que sols practicaven els membres i les membres d’aquest poble.

v  Tenien una tradició molt especial, cada dissabte de nit menjaven sang en cebeta torradeta amb un poquet de suc de tomata.

v  Tenien molts grups de teatre, circ, conta contes màgics, grups de comèdia...

v  En carnavals es disfressaven d’angelets i de sants per fer una sàtira i burlar-se dels d’allà dalt.

Però aquest poble tenia un problema, i es que els seus habitants estimaven tant el seu patrimoni que sols el volien per a ells. Els ciutadans i ciutadanes que vivien als pobles dels costats com el limbo, la morgue o inframundo tenien prohibit arrimar-se a totes les obres d’art.

Una nit fosca, com totes les de l’any, les dimonis i els dimonis estaven dormint tranquil·lament i varen notar molta calor. Tot el poble es va concentrar a la plaça principal per veure que passava. Quan es van adonar de que les obres de Luci fer, el castell y les ruïnes estaven bullint i s’emblava que en qualsevol moment anaven a explotar. Els habitants del poble no sabien que estava passant així que van demanar ajuda als pobles del voltant. Abans de que pogueren fer res les obres van esclatar formant rajos de colors en el cel. Els veïns i les veïnes  dels  voltants van anar corrent per a socórrer als dimonis i es van quedar bocabadats quan van veure l’espectacle de colors. Els dimonis al veure les bones intencions dels veïns i les veïnes i al esclatar el seu estimat patrimoni, van comprendre que el mateix art els havia donat una lliçó.

A partir d’aquest dia, tota la comunitat de l’infern es va unir per conservar, entre tots, el patrimoni i la cultura, compartint-lo amb tot aquell que vingués a veure-ho realitzant visites guiades, tallers relacionats amb aquestes visites o itineraris dramatitzats per el grup de teatre  “el crematori”. A més,  des d’aquella nit,  va sorgir una tradició conjunta en la que una vegada a l’any els pobles fabriquen pólvores per a que els dimonis puguin encendre-lo, recreant la nit del foc. Tant a perdurat aquella tradició que ara, en l’actualitat, encara recordem aquells dimonis i celebrem els CORREFOCS.

Us deixem un regalet dels dimonis moderns actuals. 

firmado: FUEGO Y AGUA (Maria Polo, Zaíra Fabregat).